Montmelo

Parlem que vivim en una societat masclista que lluita per aconseguir una igualtat, un equilibri. I és que si parlem de llengua, també s’observa un ús de llenguatge sexista, és a dir, que es tendeix a utilitzar el gènere masculí com a terme general, invisibilitzant les dones. 

Oficina de Català CNL - Sovint sentim expressions com ‘els nens van a l’escola’, ‘els ciutadans han d’emplenar el formulari’, ‘els professors tenen uns horaris...’ Hi ha qui afirma que l’ús del masculí fa referència a masculí i femení. Hi ha qui constata que s’exclou el femení si només es fa servir el masculí. Això vol dir que hauríem de parlar de nens i nenes, ciutadans i ciutadanes i professors i professores, fent servir les formes dobles. També tenim l’opció d’utilitzar un terme genèric i parlar de la canalla, la ciutadania i el professorat, així s’inclouen els dos gèneres. 

Pot ser que per economia del llenguatge, fem servir una sola forma a fi de reduir l’extensió del missatge, però estem simplificant el món a uns societat masculina. No hi ha reflex d’un gènere femení.  

I si fem una passa més, quan parlem, podem també referir-nos a les persones en general, és a dir, en femení. Aleshores expliquem que totes estem bé, estem preparades, ens sentim escoltades (les persones).   

L’objectiu és visibiltzar les dones, garantir el tracte no discriminatori i reflectir la societat a través del llenguatge. Cal fer un ús de termes genèrics, paraules que fan referència a un col·lectiu en general, formes dobles o fent un ús del femení per parlar de les persones (sense parlar de sexe). La varietat enriqueix la llengua, aporta dinamisme, mostra una riquesa de recursos per afavorir la comunicació. 

• montmelo@cpnl.cat 
• 634 254 450